Biografía

Mercè Rodoreda i Gurguí va nèixer a Barcelona el 10 d'octubre del 1908 i va morir a Girona el 13 d'abril del 1983. Va ser una escriptora catala i va rebre el Premi d'Honor a les Lletres Catalanes al 1980. Es coneguda com a novel·lista i contista, però també escrigué unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica.
Va tenir una infantesa solitària, perquè era filla única i també per no relacionar-se amb nens de la seva edat.
El seu avi li mostra la passió per la lectura i per les flors, que després reflecteix en la seva obra. La mort del seu avi marca la seva adolescència.
El 1928 es va casar amb el seu oncle matern, Joan Gurguí, catroze anys més gran que ella que té una certa fortuna econòmica. Ella amb només vint anys, es casà obligada i va tenir un únic fill, Jordi Gurguí, el 1929, el que pateix una malaltia mental a partir dels quaranta anys i serà internat a l'Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus.
Va col·laborar amb els diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys, en forma de contes (Meridià, Mirador, Revista de Catalunya) i també amb publicació de novel·les. Tots aquests anys de molta activitat, ella treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i és membre activa de la Institució de les Lletres Catalanes. També anys viscuts intensament en el món sentimental. 

El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili, s'instal·la amb altres escriptors catalans( Pere Calders, Joan Oliver/Pere Quart, Armand Obiols, Xavier Benguerel, Francesc Trabal, Agustí Barta, Anna Murià i Cèsar August Jordana) al castell de Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres de París. Allà Mercè comença una relació sentimental amb Armand Obiols, i que durarà fins a la mort d'Obiols a Viena el 1971.
Viuen a Llemorges i Bordeus però es tornen a instal·lar a París el 1946.
Al 1946 va començar a escriure poesia lírica, fent uns quants sonets li donen la idea per un recull poètic qu es diu Món d'Ulisses, que treballarà fins els anys cinquanta. Nous d'aquests es publiquen a la Revista, 1947, a més guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Londres.El 1966, li donen el premi Sant Jordi per El carrer de les Camèlies.
Amb la mort sobtada d'Armand Obiols, el 1971 al 1972 decideix tornanr a Catalunya on acaba la seva novel·la Mirall trencat (1974).
Mor per càncer a una clínica de Girona, el 13 d'abril de 1983 i és enterrada a Romanyà de la Selva.