Argument Aloma

Té lloc el 1934 a Barcelona. Explica la història d'Aloma, una adolescent que vui amb el seu germà, Joan, la seva cunyada, Anna, i el fill d'ells dos, Dani. És una al·lota ingènua, tímida i molt solitària, ha crescut sense pares i el seu germà gran,Daniel, es va suicïdar.

Robert, el germà de l'Anna que vui a Amèrica torna una temporada a casa i Aloma s'enamora d'ell.

En Dani es posa malalt i marxa amb la seva mare a la casa d'uns amics al camp perquè canvi d'aires i es recuperi. Aloma cada vegada es sent més sola i s'acosta a Robert; viu el primer petó i la primera experiència amb ell. Ella es feliç però pensa que Robert no perquè té una dona a Amèrica que l'espera.

Mentre Joan manté una relació amb Coral, una al·lota superficial i presumida que se n'aprofita d'ell. I per ella acaba perdent la casa i el jardí tan estimat per Aloma. Ella farà el possible per poder-la recuperar i s'humilia davant Coral i després davant Robert, per aconseguir diners. I al final se'n van a viure a un pis. Aloma i Robert rompen la seva relació però ella espera un fill encara que no li vol dir a Robert perquè sap que ha de tornar a Amèrica i no el tornarà a veure més. Aloma fuig del pis i decideix tirar endaavnt amb el seu fill, deixant enrere els records de la seva infantesa i afronta el futur.

Aloma: fitxa tècnica

Educació 62 és una col·lecció dirigida per Carme Arenas
Primera edició: juny del 2006
Primera edició en aquest format: maig del 2007
Setena edició: març del 2009
Fundació Mercè Rodoreda, 1969,1983,2006.
Institut d'estudis catalans
Editorial: edicions 62
Víctor Igual: fotocomposició
Liberdúplex,S.L.: Impressió
Dipòsit Legal:B. 11.664.2009
ISBN: 978-84-297-6014-9
Idioma: català
Matèria: narrativa catalana
Nº de pàgines: 238

Biografía

Mercè Rodoreda i Gurguí va nèixer a Barcelona el 10 d'octubre del 1908 i va morir a Girona el 13 d'abril del 1983. Va ser una escriptora catala i va rebre el Premi d'Honor a les Lletres Catalanes al 1980. Es coneguda com a novel·lista i contista, però també escrigué unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica.
Va tenir una infantesa solitària, perquè era filla única i també per no relacionar-se amb nens de la seva edat.
El seu avi li mostra la passió per la lectura i per les flors, que després reflecteix en la seva obra. La mort del seu avi marca la seva adolescència.
El 1928 es va casar amb el seu oncle matern, Joan Gurguí, catroze anys més gran que ella que té una certa fortuna econòmica. Ella amb només vint anys, es casà obligada i va tenir un únic fill, Jordi Gurguí, el 1929, el que pateix una malaltia mental a partir dels quaranta anys i serà internat a l'Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus.
Va col·laborar amb els diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys, en forma de contes (Meridià, Mirador, Revista de Catalunya) i també amb publicació de novel·les. Tots aquests anys de molta activitat, ella treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i és membre activa de la Institució de les Lletres Catalanes. També anys viscuts intensament en el món sentimental. 

El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili, s'instal·la amb altres escriptors catalans( Pere Calders, Joan Oliver/Pere Quart, Armand Obiols, Xavier Benguerel, Francesc Trabal, Agustí Barta, Anna Murià i Cèsar August Jordana) al castell de Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres de París. Allà Mercè comença una relació sentimental amb Armand Obiols, i que durarà fins a la mort d'Obiols a Viena el 1971.
Viuen a Llemorges i Bordeus però es tornen a instal·lar a París el 1946.
Al 1946 va començar a escriure poesia lírica, fent uns quants sonets li donen la idea per un recull poètic qu es diu Món d'Ulisses, que treballarà fins els anys cinquanta. Nous d'aquests es publiquen a la Revista, 1947, a més guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Londres.El 1966, li donen el premi Sant Jordi per El carrer de les Camèlies.
Amb la mort sobtada d'Armand Obiols, el 1971 al 1972 decideix tornanr a Catalunya on acaba la seva novel·la Mirall trencat (1974).
Mor per càncer a una clínica de Girona, el 13 d'abril de 1983 i és enterrada a Romanyà de la Selva.