CAPÍTOLS 17,18,19 I 20

Capítol 17

Cita inicial

Però l'home sap desvirtuar-ho tot, i té raó Rousseau en dir que tot el que és obra de l'home no val res. Generalment en l'home no hi ha res complet. Està condemnat a la contradicció. Kallinikov, La tragedia sexual de Lleó Tolstoi

Resum 

En Robert feia com si ella no existís.

L'Aloma té una conversa amb l'Anna en que l'Anna li explica que ella ya sabia que el que passava entre en Joan i la Coral.

Aquella nit, l'Aloma va anar a l'habitació d'en Rober i li va demanar perdó plorant.

Relació contingut i cita inicial

L'Aloma se n'adona que el que ha fet no estava bé, encara que estiguès dolguda amb en Robert, no havia de fer-li mal, i la cita vol dir això mateix, que el que fa l'home mai no està bé.

Capítol 18

Cita inicial:

I em rebel·lo contra la vida com si no hagués d'acabar-se mai. Benjamí Constant, Adolf

Resum 

L'Aloma troba una fotografia d'una noia a la cartera d'en Robert, i després sap que és la que li escriu cartes des d'Amèrica.

En Robert li diu que ha d'anar-se'n a Amèrica, però ella no li diu que espera un fill seu.

Relació contingut i cita inicial

L'Aloma es rebel·la contra en Robert, encara que sap que se n'anirà, és a dir, que s'acabarà.

Capítol 19

Cita inicial

O en quantes parts, aquelles que més temen los llurs defalliments, se affollen e anans de temps parexen. Boccaccio, El corbatxo.

Resum

Arriba el dia en que en Robert se'n va, l'Aloma el va a acomiadar. No sap perque no li ha dit que està embarassada, però sap que no l'oblidarà.

Relació contingut i cita inicial:

L'Aloma s'ha quedat sola i potser anirà cada cop pitjor.

Capítol 20

Cita inicial

La cortina, lenta i silenciosa com un destí que s'aproximés, caigué damunt l'amor. Margaret Kennedy, La ninfa constant

Resum 

L'Aloma li explica que esta embarassada a l'Anna, però aquesta no es comporta bé amb ella i Aloma se'n va cap a la casa vella, ja no tornaria a viure allà, recorda tota la seva vida en aquella casa, i se'n va perduda.

Relació contingut i cita inicial

La cita representa el fet que l'Aloma ja no es tornaria a enamorar.

CAPÍTOLS 13,14,15 i 16

Capítol 13

Cita inicial

Amor, no me dexes, que me moriré. Juan Álvarez Gato.

Resum 

La senyora Baixeres crida l'Aloma per veure el vestit de la seva filla que es casa. Quan tornava a casa es va trobar a en Joan que estava molt malament, i més tard ella i en Robert van avisar un metge.

L'Aloma es va reconciliar amb en Robert i van passar uns dias molt bé pero llavors va arribar un telegrama de l'Anna que tornava amb en Dani malalt.

Relació cita inicial i contingut

Crec que, per una part, ho diu pel que li va passar a en Joan, i per altra potser també per la por que té l'Aloma a que se'n vagi en Robert.

Capítol 14

Cita inicial

-Digues, foll, has diners?-. Respòs: -He amat-.

-Has viles, ni castells, ni ciutatas, comdats ni ducats?-.

Respòs: -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, languiments, qui són mellors que emperis ni regnats. Llull, Llibre d'Amic e Amat.

Resum

L'Anna i en Dani tornen a casa i poc després en Dani mor. A sobre en Joan li diu a l'Aloma que no tenen diners per pagar la casa. Busquen algunes sortides.

Relació cita inicial i contingut

A la cita inicial, el que parla diu que no te bens materials, pero que té moltes coses, i encara que no totes bones, són importants, perquè són les que realment el fan humà. L'Aloma pot perdre els seus bens materials, pero a diferència de en Joan, a ella li importen més l'amor.

Capítol 15

Cita inicial

Res no hi havia en ella de tan profundament arrelat que hom ho pogués arrencar fàcilment. Aldous Huxley, Dues o tres gràcies.

Resum contingut

Una de les proposicions era demanar-li a la Coral un anell que li havia regalat en Joan, però quan l'Aloma va anar-hi, la Coral no se'l va voler tornar i a sobre la va insultar, de manera que l'Aloma empipada se'l va treure i el va llençar per una finestra.

Capítol 16

Cita inicial

Veus allí una joveneta pàl·lida que està separada de tots els altres? Mira com se'n va lentament. Sembla que camini amb els peus junts. No és veritat que s'assembla molt a la Margarida?

Resum 

L'Aloma va parlar dels diners amb en Robert i ell va dir-li que no els tenia, a més va fer un comentari que a ella no li va agradar gens, va dir que “qui sap on fóra si els tinguès”, més tard va saber que aquest problema dels diners ja el coneixien tots i que el seu germà ja els havia demanat però l'havia fet igualment insistir a ella.

Aquella nit va fer-li mal a en Rober al llavi.

Relació cita inicial i contingut

És un poema que en Joaquim recita a l'Aloma.

CAPÍTOLS 9,10,11 i 12

Capítol 9

Cita inicial

“Jo crec que l'home només somia per no cessar de veure” Les afinitats electives.

Resum

Aloma i Robert van al cinema. Quan ja han tornat, i Aloma es disposa a dormir, en Robert li besa els llavis.

Relació contingut i cita inicial

Aloma no veu les coses com són realment.

Capítol 10

Cita inicial

“Tenia ganes d'anar-me'n ben lluny, com més lluny millor, allà on neix el mal temps.” La dispesera.

Resum 

El metge recomana que canviin d'ambient durant un temps, per tant, l'Anna i en Dani se'n van a la muntanya per intentar que es recuperi de la malaltia. Joan no els acomiada, perquè té feina. Aloma se sent sola i vella, en Dani se'n va i sap que un dia en Robert també se n'anirà.

Relació contingut i cita inicial

Aloma se sent sola, i no sap com sortir-se'n de la solitud.

Capítol 11

Cita inicial

Maleït aquell qui, en els primers moments d'una unió amorosa, no cregui que aquesta unió ha d'ésser eterna. Benjamí Constant, Adolf

Resum 

L'Aloma rep cartes de l'Anna, en que explica com passen la vida ella i en Dani, i també explica coses de la gent de per allà a la muntanya.

L'Aloma li contesta explicant-li tot el que li passa, que no és massa cosa. També explica una visita de la Coral i l'estat de les plantes del jardí, de les quals diu que no hi ha cap que tingui flors.

Més tard les gardènies s'estàn obrint al jardí. Aquest dia l'Aloma surt per la tarda a passejar pel centre amb en Robert, ja que el seu germà se'n va amb un amic que troba pel carrer.

Relació cita inicial i contingut

La cita d'aquest capítol té relació amb “la unió amorosa” d'en Robert i l'Aloma.

Capítol 12

Cita inicial

Ella era a la vora i les altres no eren enlloc. Thomas Hardy, Teresa dels Ubervilles.

Resum 

En Joan convida a l'Aloma i en Robert pel seu sant.

Reben cartes, una de les quals és per en Robert, d'Amèrica. Encara que diu que no hi anirà es passa el dia sense dir-li res a l'Aloma, per això ella està empipada.

Relació cita inicial i contingut

La relació que hi ha és que en aquest capítol, l'Aloma es preocupa pel que li passa a en Robert, pero ell no li diu res i fa com si no existís.

CAPÍTOLS 5,6,7 i 8

Capítol 5

Cita inicial

“Tot ha d'ésser singular en la vida d'una noia com jo.” El roig i el negre.

Resum 

Robert s'instala a casa l'Aloma, en Dani es posa malalt, el metge diu que no és res greu però que han d'estar per ell, i l'Anna s'espanta.

Relació contingut i cita inicial

Aloma té por de que en Daniel, malalt, també es mori com el gat.

Capítol 6

Cita inicial:

“Els sentiments de l'home són confusos i barrejats.” Adolf.

Resum 

Dani segueix malalt, al llit. Anna es preocupa. Joan arriba tard a casa i no es preocupa per el seu fill. Aloma intenta tranquilitzar a Anna, tot i estar també preocupada.

Relació contingut i cita inicial:

A Joan li preocupa més la feina que la salut del seu fill sense adonar-se'n.

Capítol 7

Cita inicial

“Pensava que era molt dolç de sentir-se estimat” Adolf.

Resum 

Aloma, se sent sola, i escriu una carta a una persona que no existes, un amant imaginari al que li diu el que li agradaria que es fes realitat.

Relació contingut i cita inicial:

Aloma se sent sola, i vol sentir-se estimada per algú.

Capítol 8

Cita inicial

“Essent semblants a la resta del món, podem confessar les nostres febleses.” Els comediants tràgics.

Resum

Aloma decideix enviar la carta que ha escrit. Aloma i Robert conversen amb més confiança. Aloma, decideix escriurte un altre carta.

Sap que és una ruqueria, però està disposada a enviar-la.

Relació contingut i cita inicial

Aloma amaga les seves febleses.

CAPÍTOLS 1,2,3 i 4

Primer capítol
 I bé, tot m'apareix en la forma més grollera, més repugnant.Tolstoi. Anna Karenina

Resum 

Al principi s'explica com trien el nom d'Aloma, Aloma segueix la vida d'un gat, que un vigilant mata. Compra un llibre, i fa que es deixi unes cortineses en un quiosc, i al anar a buscar-les es queda sense diners i ha de tornar caminant en un dia de pluja.

Relació cita inicial i contingut:


Aloma apren del gat que està abandonat. Al final el maten.


Segon capítol

No ho trobeu? És tan bonica que vénen ganes de clavar-li les dents.

 Un amor de Swann.

Resum

Explica la vida d'una família que havia viscut a una casa abandonada que es veia desde la finestra de l'Aloma.

Daniel estima l'Aloma, però no la respecta massa.

Aloma es descepciona, perquè la roba que havia comprada per fer-se unes cortines, les anaven a posar a l'habitació en que dormiria en Robert.

Relació cita inicial i resum:

Es relaciona amb la il·lusió de l'Aloma per les seves cortines noves, que després no va poder tenir.

Tercer capítol

“Per què aquestes coses i no pas d'altres?” Beaumarchis.

Resum 

Joan proposa vendre la casa, però la idea no agrada. Aloma i ell van a rebre en Robert que arriba al port.

Relació cita inicial i contingut:

Aloma la posa feliç veure el mar, en canvi, pensa que no coneix altres coses importants... Recorda la pobresa de la família.

Capítol quart

“Cap a la fi del passeig Julià remarcà que ella es ruboritzava molt” El roig i el negre.

Resum 

Arriba Robert. A Aloma no li agrada el primer cop que el veu, en el fons si que li agrada. Aloma no diu el que pensen quan tornen caminant perquè té por de fer el ridícul. En arribar a casa Anna i Robert s'alegren veure's. Hi vé la Coral, i intenta conquistar a Robert. A Aloma no li fa gràcia. Finalment encara que diu que no li agrada en Robert, es posa gelosa de la Coral.

Relació contingut i cita inicial:

Aloma no volia reconéixer que es ruboritzava davand de Robert.

Argument Aloma

Té lloc el 1934 a Barcelona. Explica la història d'Aloma, una adolescent que vui amb el seu germà, Joan, la seva cunyada, Anna, i el fill d'ells dos, Dani. És una al·lota ingènua, tímida i molt solitària, ha crescut sense pares i el seu germà gran,Daniel, es va suicïdar.

Robert, el germà de l'Anna que vui a Amèrica torna una temporada a casa i Aloma s'enamora d'ell.

En Dani es posa malalt i marxa amb la seva mare a la casa d'uns amics al camp perquè canvi d'aires i es recuperi. Aloma cada vegada es sent més sola i s'acosta a Robert; viu el primer petó i la primera experiència amb ell. Ella es feliç però pensa que Robert no perquè té una dona a Amèrica que l'espera.

Mentre Joan manté una relació amb Coral, una al·lota superficial i presumida que se n'aprofita d'ell. I per ella acaba perdent la casa i el jardí tan estimat per Aloma. Ella farà el possible per poder-la recuperar i s'humilia davant Coral i després davant Robert, per aconseguir diners. I al final se'n van a viure a un pis. Aloma i Robert rompen la seva relació però ella espera un fill encara que no li vol dir a Robert perquè sap que ha de tornar a Amèrica i no el tornarà a veure més. Aloma fuig del pis i decideix tirar endaavnt amb el seu fill, deixant enrere els records de la seva infantesa i afronta el futur.

Aloma: fitxa tècnica

Educació 62 és una col·lecció dirigida per Carme Arenas
Primera edició: juny del 2006
Primera edició en aquest format: maig del 2007
Setena edició: març del 2009
Fundació Mercè Rodoreda, 1969,1983,2006.
Institut d'estudis catalans
Editorial: edicions 62
Víctor Igual: fotocomposició
Liberdúplex,S.L.: Impressió
Dipòsit Legal:B. 11.664.2009
ISBN: 978-84-297-6014-9
Idioma: català
Matèria: narrativa catalana
Nº de pàgines: 238

Biografía

Mercè Rodoreda i Gurguí va nèixer a Barcelona el 10 d'octubre del 1908 i va morir a Girona el 13 d'abril del 1983. Va ser una escriptora catala i va rebre el Premi d'Honor a les Lletres Catalanes al 1980. Es coneguda com a novel·lista i contista, però també escrigué unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica.
Va tenir una infantesa solitària, perquè era filla única i també per no relacionar-se amb nens de la seva edat.
El seu avi li mostra la passió per la lectura i per les flors, que després reflecteix en la seva obra. La mort del seu avi marca la seva adolescència.
El 1928 es va casar amb el seu oncle matern, Joan Gurguí, catroze anys més gran que ella que té una certa fortuna econòmica. Ella amb només vint anys, es casà obligada i va tenir un únic fill, Jordi Gurguí, el 1929, el que pateix una malaltia mental a partir dels quaranta anys i serà internat a l'Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus.
Va col·laborar amb els diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys, en forma de contes (Meridià, Mirador, Revista de Catalunya) i també amb publicació de novel·les. Tots aquests anys de molta activitat, ella treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i és membre activa de la Institució de les Lletres Catalanes. També anys viscuts intensament en el món sentimental. 

El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili, s'instal·la amb altres escriptors catalans( Pere Calders, Joan Oliver/Pere Quart, Armand Obiols, Xavier Benguerel, Francesc Trabal, Agustí Barta, Anna Murià i Cèsar August Jordana) al castell de Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres de París. Allà Mercè comença una relació sentimental amb Armand Obiols, i que durarà fins a la mort d'Obiols a Viena el 1971.
Viuen a Llemorges i Bordeus però es tornen a instal·lar a París el 1946.
Al 1946 va començar a escriure poesia lírica, fent uns quants sonets li donen la idea per un recull poètic qu es diu Món d'Ulisses, que treballarà fins els anys cinquanta. Nous d'aquests es publiquen a la Revista, 1947, a més guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Londres.El 1966, li donen el premi Sant Jordi per El carrer de les Camèlies.
Amb la mort sobtada d'Armand Obiols, el 1971 al 1972 decideix tornanr a Catalunya on acaba la seva novel·la Mirall trencat (1974).
Mor per càncer a una clínica de Girona, el 13 d'abril de 1983 i és enterrada a Romanyà de la Selva.